Sobre la Llengua Valenciana
Valerio Máximo de Canals.
B. J. Domenech.- Lo primer que tenim mosatros clar es que el valencià es una llengua.¿en que mos basem?:En quatre termes llingüístics,Estandardisació,Autonomia,Historicitat, i Vitalitat .
Es un fet que les normes del puig constituïxen una estandarizacio autònoma no subjecta ni subordinada a la normativa de cap atra varietat llingüística.Estes normes han facilitat el us del valencià en tot tipo de àmbits
esta codificació valenciana ha segut utilisada,per us administratiu com el primer estatut de autonomia, redactat en estes normes,per el sistema públic de ensenyança, per els mijos de comunicació tan audiovisulas com escrits i en la xàrcia de internet i pagines uep, per a treballs científics i de investigació ,i en estudis filològics del valencià.
I com a vehícul del coneiximent científic, en el àmbit de la medicina Frances Carle i Bayarri i com a vehícul de creació lliterària de incontables obres tant en prosa com en vers, ahí tens a Xavier Casp.
L’acepatcio,queda clar que el poble accepta la seua llengua com a valenciana i que les normes estan presents en institucions com lo Rat Penat, AUMAR o el port autònom, o en els programes del palau de la musica. Durant molts anys han segut usades en els àmbits mes destacats de la societat valenciana, pero al mateix temps també son acepatades per una part de les classes populars.
La codificació es un procés que esta viu en la llengua i la mostra son les innumerables llibres de ortografia valenciana que hi han, viu com la llengua que esta viva.
Autonomia, en esta codificació la llengua valenciana es completament autònoma, com sempre ha segut i com deuria ser
ya que li dona plena raó autòctona i autonomia.
Historicitat, bo de aci hi ha poc que dir i molt que llegir, ahí tens tot el segle d’or, i que el valencià va ser la primera llengua romànica i la llengua culta en la península molt abans que el castellà.Lo que li dona prestigi social, parlar valencià era de cults.
I després tenim la vitalitat ,el valencià a pesar de tot porta mes de 800 anys viu, passant de pares a fills i això en 25 anys de catalanisme en la escola no se ha pogut trencar ni es trencara mai, pero després parlaré de açò. El valencià es una llengua viva i en vitalitat parlada per dos millons de persones (el basc el parlen assoles mig milló i es una llengua).
Puix tenim vitalitat, historicitat,autonomia i estandardisació. un territori definit i dos millons de parlants.
Pero es que ara be lo bo de eixos dos millons.
Compromiso de Caspe
Per el estudi de la consciencia llingüística valenciana, ficarem la prova de les enquestes utilisades en la confecció del ALPI, ATLAS LINGUISTICO DE LA PENINSULA IBERICA.
Un proyecte manpres en la primera mitat del segle XX per Tomas Navarro, per mig de enquestes fetes en diverses localitats de la península.Les senyes corresponents al domini llingüístic valencià se poden consultar en el portal CANADENC :linguistic Atlas of the Iberian peninsula i en la profitosa tesis de Garcia Perales.
Per a la nació valenciana o Regne els in investigadors foren SANCHIS GUARNER,FRANCESC DE BORJA MOLL,RODRIGUEZ CASTELLANO I ESPINOSA.
Les enquestes en els pobles valencians se feren en 1935 començant per Toris i Polinyà en agost, després se feren 24 mes, En 1948 Sanchis Guarner repetix la enquesta de Anna i Godelleta i en 1970 se fan les enquestes del valencià de Murcia, el Carche i la Torre de Rico.
A banda de les preguntes per el coneiximent llingüístic, les enquestes contenien atre tipo de preguntes de naturalea
sociollingüística, com la del nom de la llengua parlada en cada localitat, que es lo que mos interessa com a testimoni de consciencia llingüística.
Les enquestes varen ser fetes en territori valencià ans de la guerra civil, aixina que no hi han ni blaveros ni res per el estil ni panques ni tesis pancatalanistes. Els 26 pobles enquestats que van des-de Cinctorres, Moncofa o Llanera fins Biar Campello o Guardamar a la pregunta de com se nomena la varietat llingüística que parlaven van contestar tots que VALENCIA I ademés Biar i Guardamar afegiren chapurrat i patiturrat.
Açò ya resulta molt significatiu i mes encara que quant en la resta de dominis llingüístics peninsulars ningú va obtindre el 100% de afirmació en la seua llengua, com el cas valencia.El valencià parlant, no parla castelloni o alicanti o crivillenti o moixenti , parla valencia del Cenia al Segura, això si que es parlar la MATEIXA LLENGUA el valencià. Per lo tant la pertinència a una mateixa comunitat llingüística definida per un territori LA NOSTRA NACIO VALENCIANA, per part del seus parlants es indudable. O dit de atra manera les diverses varietats llingüístiques GEOLECTALS son agrupades baix la mateixa concepció de LLENGUA VALENCIANA.
Açò no passa per eixample en les Balears, on la consciencia particular se impon sobre la comuna (els valencains tenim mes consciencia de poble) de tal manera que en Ciutadella parlen ciutadelli en Son Servera serveri, o en Pollensa pollensi, algo paregut passa en Portugal i en Catalunya o se recull la denominació CHIPELLA en conte de català.
En segon lloc en el cas valencia destaca la absència de cap atra denominació corresponent a una atra llengua, la percepció del valencia com un tot tancat dona conte del REBUIG dels valencians a acceptar qualsevol estandart que considere alie no propi del valencia.O dit de atra manera explica per que els valencians CONCEBEN LA PRÒPIA LLENGUA COM UN ENT AUTÒNOM.
Pd per a mes informacio.
Font consultada, Fonaments cientifics de la llengua valenciana. Autor, Miquel Angel Lledo EDITORIAL AL VENT, Lo Rat Penat
Posted in B.J. Domenech | 1 Comment »
J. B. Domenech, Notícies de Valéncia.- Fa temps que molts de mosatros mantenim una lluita per salvar la llengua valenciana, una lluita molt desigual front al poderós imperi socio-politic pancatalanista.